gens - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: Gens

• Pronúncia(i): oriental /ˈʒens/, occidental /ˈd͡ʒens/
• Rimes: -ens
• Homòfon: gents
• Etimologia: Del llatí gěnus ‎(‘gènere, mena’), segle XII, amb caràcter adverbial per l’ús reforçat en frases negatives amb el sentit «de cap mena».

gens

1. Absència de quantitat respecte d'una totalitat anterior.
   No n'hi ha gens. No queda gens de sucre.
2. (interrogatiu, condicional) Quantitat mínima d'una suposició.
   Si fa gens de fred, et posaràs malalt. Et queda gens de sal?

Aplicat a un substantiu va seguit sempre de la preposició de.

• no gens

• gens ni mica

• cap (coses comptables)

Absència de quantitat, frase negativa

Quantitat mínima condicional o interrogativa

gens m. pl.

1. Forma plural de gen.

• Síl·labes: 1

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia (AFI): /ʒɑ̃/

gens m. f. ‎(plurale tantum)

1. gent

• Pronúncia (AFI): /ɡɛns/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea ǵenh₁- («enerar»)

gēns f. ‎(genitiu gentis)

1. família
2. tribu, clan

3a declinació -, -is (tema i)

• genticus
• gentilīcius
• gentīlis
• gentīlitās