gesta - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ˈʒes.tə/, occidental /ˈd͡ʒes.ta/
• Rimes: -esta
• Etimologia: Del llatí gesta, segle XIV, de gerĕre ‎(‘dur a terme’).

gesta f. ‎(plural gestes)

1. Acció, fita memorable.
2. Narració d'una acció memorable.

Traduccions

• Castellà: gesta (es) f.

gesta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de gestar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb gestar.

• Síl·labes: ges·ta (2)

• Anagrames: gaste, gates, segat

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional /ˈxes.ta/, meridional /ˈheh.ta/

Americà: alt /ˈxes.t(a)/, baix /ˈheh.ta/, austral /ˈxeh.ta/

• Rimes: -esta
• Etimologia: Del llatí gesta.

gesta f. ‎(plural gestas)

1. gesta

gesta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb gestar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb gestar

• [2]: (voseo) gestá

• Síl·labes: ges·ta (2)

• Anagrames: gaste, gasté, getas

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre gesta