horrible - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /uˈrib.bɫə/, /uˈri.βɫə/ |
|---|---|
| balear /oˈrib.bɫə/, /uˈrib.bɫə/ | |
| Occidental: | nord-occidental /oˈrib.bɫe/, /oˈri.βɫe/ |
| valencià /oˈri.bɫe/ |
- Rimes: -ible
- Etimologia: Del llatí horrĭbilis, horrĭbile, segle XIV, de horreō, horrēre («eriçar-se») amb la terminació -ĭbilis, -ĭbile («-ble»), pròpiament «capaç d'eriçar o fer tremolar».
horrible inv. (plural horribles)
Traduccions
Alemany: entsetzlich (de), schrecklich (de)
Llengua de signes catalana: FATAL (csc)
Romaní: traśalo (rom)
Síl·labes: hor·ri·ble (3)
FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
Pronúncia: /ˈhɒɹɪbl/ àudio (EUA) ⓘ
Etimologia: Del llatí horribilis.
horrible (comparatiu horribler o more horrible, superlatiu horriblest o most horrible)
- Pronúncia(i):
Peninsular: \oˈri.βle\
Americà: alt /oˈri.ble/, baix \oˈri.βle\
- Rimes: -ible
- Etimologia: Del llatí horribilis.
horrible inv. (plural horribles)
- Horrible.
Y nunca he sentido nada horrible al decir cáncer, tumor o osteosarcoma.[1] — I mai no he sentit res horrorós en dir càncer, tumor o osteosarcoma.[2]
- Síl·labes: ho·rri·ble (3)
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre horrible
- ↑ Espinosa, Albert. El mundo amarillo, 2010. Grijalbo, 2008.
- ↑ Jolis Olivé, Anna (trad.). El món groc, 2011. Rosa dels Vents, 2008. ISBN 978-84-01-38755-5.
- Pronúncia: /ɔˈʁibl/
- Etimologia: Del llatí horribilis.
horrible inv. (plural horribles)