idò - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
Potser volíeu: ido
- Pronúncia(i): /iˈðɔ/
- Rimes: -ɔ
- Etimologia: De i i *dò, singular analògic de doncs interpretat com un plural.
idò
- (balear) doncs
- (balear, col·loquial) Mot crossa
- Connector discursiu
- Consecutiu (així doncs)
-Està plovent. -Idò, arribarem tard. - D’arrencada
(Es presenta el cambrer) -Idò, jo de primer demanaré ciurons. - De represa (bé)
(Després d’una pausa) ... idò, en Toni no vendrà. - De continuïtat (doncs bé)
Volia fer una exposició i es mes de juny, idò, la va inaugurar. - De contrast
-No m’agraden es ciurons. -Idò, a jo molt. - De conclusió (bé)
Idò, ja ho veurem demà.
- Consecutiu (així doncs)
- Connector interrogatiu (i doncs)
Idò, què fas aquí? - Connector interjectiu (i ara)
-Són dotze euros. -Idò! Què car! - Connector afirmatiu (sí, així, d'acord, oi)
-Que estàs bé? -Idò, beníssim.
- Connector discursiu
(conclusió) hala idò
Síl·labes: i·dò (2)
Mascaró, Ignasi. «Aproximació a la partícula "idò", valors i melodies». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2010, Núm. 49, p. 169-9 [Consulta: 2 febrer 2021].