idioma - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /i.ðiˈo.mə/ⓘ, occidental /i.ðiˈo.ma/
• Rimes: -oma
• Etimologia: Del llatí tardà idiōma, del grec antic ἰδίωμα ‎(idíōma, ‘llenguatge particular’), de ἰδιoς ‎(idios, ‘característic, específic’), segle XVII.

idioma m. ‎(plural idiomes)

1. Forma d’una llengua pròpia d'una comunitat, d’un lloc, d’una època.
   «La concència de tot bòn valenciá no permet qu’ es deixe abandonat l’idioma dels nòstres avis.» (Emili Daroca, Dolça parla, 1925)
2. Sinònim de llengua.

• llengua

• argot

• dialecte

• llenguatge

• idiomàtic

• Anglès: idiom ‎(‘modisme, locució’)

• Síl·labes: i·di·o·ma (4)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot

• Pronúncia(i):

Peninsular: \iˈðjo.ma\

Americà: alt /iˈdjo.ma/, baix \iˈðjo.ma\

• Rimes: -oma

idioma m. ‎(plural idiomas)

1. idioma

• lengua

• Síl·labes: i·dio·ma (3)