intern - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): /inˈtɛrn/
• Rimes: -ɛɾn
• Etimologia: Del llatí internus, segle XVII.

intern m. ‎(femení interna, plural masculí interns, plural femení internes)

1. ocult a l'interior

• internament (adv)
• internar
• internista

intern [1] (ocult a l'interior)

intern m. ‎(plural interns, femení interna)

1. qui viu en una institució, internat.
   alumne intern, alumne que viu en un internat.
   metge intern, metge resident en un hospital.

intern [1] (qui viu en una institució)

intern

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de internar.
   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] interno, interne, intern o interni.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb internar.
   [Que jo] intern, forma antiga per [que jo] interni o interne.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb internar.
   [Que ell/ella/vostè] intern, forma antiga per [que ell/ella/vostè] interni o interne.

• Síl·labes: in·tern (2)

• Anagrames: entrin, nitren, rentin, trenin, trinen

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia (AFI): /ɪnˈtɝn/

intern ‎(plural interns)

1. intern

intern ‎(3a persona singular present interns, gerundi interning, passat i participi interned)

1. internar