interrompre - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Pronúncia(i): oriental /in.təˈrom.pɾə/, occidental /in.teˈrom.pɾe/
Rimes: -ompɾe
Etimologia: Del llatí interrumpere, segle XVII.

interrompre trans.

Fer cessar una activitat bruscament, no deixar acabar alguna cosa, aturar.

Segona conjugació regular

Formes no normatives o col·loquials

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... interromput
			havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... interrompre
	vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... interromput
passat anterioro perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... interromput
vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
	vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... interromput
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... interromput
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... interrompre
vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... interromput
haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... interromput
	haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anteriorperifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... interromput
vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: interrompo, interromp, interrompem

interrómprer, arcaisme
interromput adj
- interrompudament adv
- ininterromput adj
  * ininterrompudament adv
alterar
anul·lar, suspendre
pertorbar
interrompir (alguerès)

Traduccions

Alemany: abbrechen (de), unterbrechen (de)
Anglès: interrupt (en)
Àrab: قَاطَعَ‎ (ar)
Belarús: перапыня́ць (be) ‎(perapiniats), перапыні́ць (be) ‎(perapinits)
Búlgar: прекъсвам (bg) ‎(prekasvam), препятствам (bg) ‎(prepiatstvam)
Castellà: interrumpir (es)
Danès: afbryde (da)
Esperanto: interrompi (eo)
Finès: katkaista (fi), keskeyttää (fi)
Francès: interrompre (fr), couper (fr)
Gal·lès: torri ar (cy)
Grec: διακόπτω (el) ‎(diakopto)
Hongarès: félbeszakít (hu), megszakít (hu)
Italià: interrompere (it)
Japonès: 中断する (ja)
Lituà: pertraukti (lt), nutraukti (lt)
Llatí: interrumpere (la)
Neerlandès: afbreken (nl), onderbreken (nl)
Noruec: avbryte (no)
Occità: interrompre (oc), interrómper (oc), arrompir (oc)
Polonès: przerywać (pl), przerwać (pl)
Portuguès: interromper (pt)
Romanès: întrerupe (ro)
Rus: прерыва́ть (ru) ‎(prerivat), прерва́ть (ru) ‎(prervat)
Suec: avbryta (sv), förhindra (sv)
Turc: kesilmek (tr)
Txec: přerušit (cs)
Ucraïnès: перерива́ти (uk) ‎(pererivati), перерва́ти (uk) ‎(perervati)
Volapük: ropön (vo)
Xinès: 打斷 (zh) ‎(打断, dǎduàn), 插嘴 (zh) ‎(chāzuǐ)
Síl·labes: in·ter·rom·pre (4)
FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: interrompre
Pronúncia (AFI): /ɛ̃.tɛ.ʁɔ̃ːpʁ/ escolteu ⓘ
Etimologia: Del llatí interrumpere.

interrompre

Interrompre (fer cessar una activitat bruscament, no deixar acabar alguna cosa, aturar).

Pronúncia (AFI): /in.teˈrum.pɾe/

interrompre

interrompre

arrompir
interrómper, en aranès