ira - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ˈi.ɾə/ⓘ, occidental /ˈi.ɾa/
• Rimes: -iɾa
• Etimologia: Del llatí ira, segle XII.

ira f. ‎(plural ires)

1. Agressivitat, enuig extrem.

• Amb l'article la és una excepció a les regles d'apostrofació, la ira, evitant homofonia amb lira.

• còlera, ràbia

• aïrar

• reïra

Traduccions

• Alemany: Zorn (de) m.

• Anglès: anger (en), wrath (en)

• Castellà: ira (es) f.

• Eslovac: hnev (sk) m.

• Esperanto: kolero (eo)

• Francès: colère (fr) f.

• Italià: ira (it) f.

• Occità: colèra (oc) f., ira (oc) f.

• Polonès: gniew (pl) m.

• Portuguès: ira (pt) f.

• Rus: гнев (ru) m. ‎(gnev)

• Síl·labes: i·ra (2)

• Anagrames: aïr, ari (revers), iar, rai, ria, Rià

• Pronúncia(i): /ˈi.ɾo̞/

ira f. ‎(plural iras o ires [aranès])

1. ira, còlera

• colèra