kan - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): /ˈkan/
• Rimes: -an
• Homòfons: can, cant
• Etimologia: Del mongol хан ‎(khan, ‘dirigent, governant»’), o de la variant хөөн ‎(qāān), probablement a través del turc kan o del persa i àrab خان ‎(xân).

kan m. ‎(plural kans)

1. Títol emprat per les antigues tribus turcomongoles i pels estats descendents com ara el Primer Imperi Búlgar, equivalent a emperador, o governant suprem.

• khan (obsolet)

• can (català antic)

• Síl·labes: 1

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

• Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional /ˈkan/, meridional \ˈkaŋ\

Americà: alt /ˈkan/, baix \ˈkaŋ\, austral /ˈkan/

• Rimes: -an

kan m. ‎(plural kanes)

1. khan

• khan, can

• Etimologia: Del sànscrit कर्ण ‎(karṇa).

kan m. ‎(oblic kanes, plural kana)

1. orella, oïda

• kanalo ‎(‘orellut’)