lluent - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Pronúncia(i):

Oriental:	central /ʎuˈen/
balear /ʎuˈent/, /ʎuˈen/
Occidental:	nord-occidental /ʎuˈen/
valencià /ʎuˈent/, /ʎuˈen/

Rimes: -ent
Etimologia: Del llatí lūcentem, participi de lūcēre ‎(‘lluir’), segle XIV.

lluent inv. ‎(plural lluents)

Que lluu, que apareix lluminós.

camalluent
enlluentar
enlluentir
lluentar
lluentejar
lluentó
lluentor
relluent

lluent

(balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de lluentar.

Síl·labes: llu·ent (2)
Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB