magnífic - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Pronúncia(i):

Oriental:	/məŋˈni.fik/
Occidental:	nord-occidental /maŋˈni.fik/, valencià /maɡˈni.fik/

Rimes: -ifik
Etimologia: Del llatí magnificus, segle XIV.

magnífic m. ‎(femení magnífica, plural masculí magnífics, plural femení magnífiques)

De gran esplendor.
De gran bellesa.
Tractament honorífic atorgat de forma general en l'antiguitat i actualment només des de les universitats i consistoris.

magnificar

Traduccions

Alemany: prächtig (de)
Anglès: magnificent (en)
Armeni: փառահեղ (hy) ‎(parahekh)
Búlgar: великолепен (bg) ‎(velikolepen)
Castellà: magnífico (es)
Esperanto: belega (eo)
Francès: magnifique (fr)
Friülà: famôs (fur)
Gallec: magnífico (gl)
Grec: μεγαλοπρεπής (el) ‎(megaloprepís)
Grec antic: μεγαλοπρεπής (grc) ‎(megaloprepḗs)
Hindi: शानदार (hi)
Italià: magnifico (it)
Japonès: 素晴しい (ja)
Neerlandès: prachtig (nl)
Portuguès: magnífico (pt)
Rus: великоле́пный (ru) ‎(velikolepni)
Serbocroat: величанствен (sh), veličanstven (sh)
Suec: storartad (sv)
Xinès: 壯麗 (zh) ‎(壮丽, zhuànglì)
Síl·labes: mag·ní·fic (3)
Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB