mandat - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /mənˈdat/, occidental /manˈdat/
• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí mandātum, segle XIV.

mandat m. ‎(plural mandats)

1. Encàrrec o obligacions atribuïts a diputats, consellers o càrrecs electes per part dels seus electors.
2. Durada d'un mandat.
3. Ordre o comanda que s'imposa en virtut d'una relació jeràrquica.
   Tenia el mandat dels seus caps de modificar l'organització del departament.
4. Document emprat per sobirans medievals per transmetre ordres, sense la solemnitat d'altres documents diplomàtics.
5. Tutela que exercia un estat sobre un altre per concessió de la Societat de Nacions.
   El mandat britànic de Palestina.
6. lavatori

• mandant
• mandatari

Traduccions

• Alemany: Auftrag (de) m., Mandat (de) n.

• Anglès: mandate (en)

• Castellà: mandato (es) m.

• Francès: mandat (fr) m.

• Síl·labes: man·dat (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC

mandat m. ‎(plural mandats)

1. mandat