marina - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /məˈɾi.nə/, occidental /maˈɾi.na/ⓘ
• Rimes: -ina
• Etimologia: De marí, segle XIV.

marina f. ‎(plural marines)

1. Obra artística gràfica, que té com a tema central el paisatge marítim.
2. Part de l'exèrcit d'un país dedicat a la seva flota, inclosos edificis, personal (fins i tot el de terra), embarcacions i avions embarcats.
3. Conjunt de vaixells agrupats segons nacionalitat, regió, ús o altres característiques comunes.
4. (alguerès) mar

• Marina mercant. La que s'utilitza en la tràfic mercant.
• Marina pesquera. La dedicada a la pesca.
• Marina militar o de guerra. La destinada pels països a missions militars.

Exèrcit dedicat a la seva flota

• Anglès: navy (en)
• Castellà: marina (es)

marina f. ‎(plural marines)

1. Forma femenina de marí.

marina

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de marinar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb marinar.

• Síl·labes: ma·ri·na (3)

• Anagrames: amanir, amarin, amarín, animar, arniam, minara, minarà

• Pronúncia(i): /maˈɾi.na/

• Rimes: -ina

marina f. ‎(plural marinas)

1. forma femenina de marino

marina f. ‎(plural marinas)

1. marina

• Síl·labes: ma·ri·na (3)