martell - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Martell, eina per a copejar.

• Pronúncia(i): oriental /mərˈteʎ/ⓘ, occidental /maɾˈteʎ/
• Rimes: -eʎ
• Etimologia: Del llatí martĕllus, diminutiu o variant del terme més antic martŭlus ‎(‘eina per a picar’), segle XIII.

martell m. ‎(plural martells)

1. Eina pensada per a copejar i en especial per a clavar claus. Està composta per un mànec, típicament de fusta, i per l'extrem dur que copeja, típicament metàl·lic.
2. Eina mecanitzada pensada per a copejar.
3. En alguns aparells mecànics (despertadors, timbres, campanars mecanitzats, etc), peça que copeja una campana o element similar per produir un so vibrant.
4. (peixos) llunada

• amartellar

Eina per a copejar

• Alemany: Hammer (de) m.

• Anglès: hammer (en)

• Basc: mailu (eu)

• Castellà: martillo (es) m.

• Cors: martellu (co)

• Eslovac: kladivo (sk) n.

• Eslovè: kladivo (sl) n.

• Esperanto: martelo (eo) m.

• Estonià: haamer (et)

• Feroès: hamari (fo) m.

• Francès: marteau (fr) m.

• Friülà: martiel (fur) m.

• Gallec: martelo (gl) m.

• Grec: σφυρί (el) n. ‎(sfirí)

• Hongarès: kalapács (hu)

• Ido: martelo (io) m.

• Irlandès: casúr (ga) m.

• Italià: martello (it) m.

• Llatí: malleus (la) m.

• Maltès: martell (mt)

• Occità: martèl (oc) m.

• Portuguès: martelo (pt) m.

• Quítxua: takana (qu)

• Retoromànic: martè (rm) m., marti (rm) m., martel (rm) m.

• Romanès: ciocan (ro) n.

• Rus: молоток (ru) m. ‎(molotok)

• Sard: marteddu (sc), malteddu (sc) m.

• Sicilià: marteddu (scn) m.

• Suec: hammare (sv) c.

• Turc: çekiç (tr) m.

• Txec: kladivo (cs) n.

• Xinès: 錘子 (zh) ‎(锤子, chuízǐ)

• Síl·labes: mar·tell (2)

• Anagrames: metrall, ratllem, trallem

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB