mascarada - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /məs.kəˈɾa.ðə/, occidental /mas.kaˈɾa.ða/
• Rimes: -ada
• Etimologia: De màscara i el sufix -ada.

mascarada f. ‎(plural mascarades)

1. Taca de mascara.
2. Conjunt de màscares en un ball o sarau.

• No poder veure algú en mascarada: tenir-lo molt avorrit.

Sarau

• Castellà: mascarada (es) f.
• Llatí: personatorum (la) ludicrum

No poder veure algú en mascarada

• Castellà: No poder ver a uno ni pintado, o ni en pintura
• Llatí: odio aliquem prosequi

mascarada

1. Participi femení singular del verb mascarar.

• Síl·labes: mas·ca·ra·da (4)

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional \mas.kaˈɾa.ða\, meridional \mah.kaˈɾa.ða\

Americà: alt /m(a)s.kaˈɾa.da/, baix \mah.kaˈɾa.ða\

• Rimes: -ada
• Etimologia: De máscara i el sufix -ada.

mascarada f. ‎(plural mascaradas)

1. mascarada

• Síl·labes: mas·ca·ra·da (4)

• Anagrames: adamascar, amarcadas, camaradas, masacrada

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mascarada