menar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Oriental:	/məˈna/
Occidental:	nord-occidental /meˈna/
valencià /meˈnaɾ/, /meˈna/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfons: manà, manar, menà
Etimologia: Del llatí vulgar *mināre ‎(‘empaitar, conduir animals’), segle XII, de minārī ‎(‘amenaçar’).

menar trans., pron. ‎(pronominal menar-se)

Indicar el camí que es vol que segueixi un grup de persones o animals, incitant-los a seguir-lo.
Comunicar un camí amb un altre de més principal.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... menat
			havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... menar
	vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... menat
passat anterioro perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... menat
vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
	vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... menat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... menat
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... menar
vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... menat
haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... menat
	haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anteriorperifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... menat
vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: meno, mena, menem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

menar trans. ‎(present meno, passat mené, futur menaré)

menar