menys - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /ˈmɛɲs/, balear /ˈmeɲs/ |
|---|---|
| Occidental: | /ˈmeɲs/ |
- Rimes: -ɛɲs
- Etimologia: Del llatí *minius, de minus, forma adverbial de minor (‘menor’), alterat per analogia amb maius (‘major’), melius (‘millor’), etc., segle XII. Tradicionalment literari, es va popularitzar al segle XIX desplaçant els populars menos (castellanisme) i manco (desprestigiat pel sentit com a adjectiu).
menys m. (plural invariable)
- Indicador de l'operació de càlcul anomenada resta.
Sis menys dos fan quatre. - Símbol dels nombres negatius.
Els nombres negatius porten un menys al davant.
menys
- En menor quantitat.
A mi, posa-me'n menys de sucre. - Inferior en qualitat.
És menys bonic de com em pensava.
menys