meta - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Meta marcada amb roig.

• Pronúncia(i): oriental /ˈmɛ.tə/ⓘ, occidental /ˈme.ta/
• Rimes: -ɛta
• Etimologia: [1] Del llatí mēta, segle XIX.
• Etimologia: [2] Reducció infantil de mameta, diminutiu de mama.

meta f. ‎(plural metes)

1. Línia, generalment marcada a terra, que ha d'assolir un corredor en una competició.
2. Fita que una persona vol assolir.
3. (futbol) porteria
4. (beisbol) base de meta
5. Fita, generalment en forma de columna o de con, que els antics romans col·locaven a cada extrem d'un circ per indicar el lloc per on havien de voltar els cavalls.

• final, acabament

• objectiu, fita

• inici, començament

meta f. ‎(plural metes)

1. (familiarment) mamella

meta

1. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb metre.
2. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb metre.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb metre.

• Síl·labes: me·ta (2)

• Anagrames: mate, tema

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• meta. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

• Pronúncia(i):

Peninsular: /ˈme.ta/

Americà: alt /ˈme.t(a)/, baix /ˈme.ta/

• Rimes: -eta
• Etimologia: Del llatí mēta.

meta f. ‎(plural metas)

1. meta, objectiu
2. (esports de pilota) porteria
3. (beisbol) base de meta

• portería, puerta

• base de meta

• Síl·labes: me·ta (2)

• meta. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 juny 2014].

• Pronúncia (AFI): /ˈmeː.ta/

• Etimologia: Del protoindoeuropeu *meh₁- («mesurar»).

mēta f. ‎(genitiu mētae)

1. fita, con
2. límit, meta

1a declinació -a, -ae