midó - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: mido

Pronúncia(i): /miˈðo/
Rimes: -o
Etimologia: Del català antic amidó per afèresi, del baix llatí amidum, de amylum, del grec antic ἄμυλον ‎(ámylon), segle XIII.

midó m. ‎(plural midons)

Polisacàrid, compost per molècules d'amilopectina i amilosa, que confereix rigidesa a les plantes.
«El midó que conté la nova patata transgènica Amflora –desenvolupada per l'empresa de biotecnologia alemanya BASF- tindrà usos industrials, com ara la fabricació de paper i l'alimentació animal.» (Lowell Lewis, Catalunya i California: ESTATS AGERMANATS, AuthorHouse, 2013, pàgina 180)
Extracte de midó que, dissolt en aigua, es fa servir per donar rigidesa a la roba o per espessir plats cuinats.
«Batia quatre rovells d'ou amb quatre cullerades soperes de sucre i una cullerada de postres de midó de blat de moro, sempre Maizena.» (Carme Martí i Cantí, El camí de les Aigües, 2017)
«Tenia la vaga teoria que l'escalfor procedia d'alguna cosa que aquell home utilitzava en comptes de midó en els colls.» (Betty Smith, Creix un arbre a Brooklyn, 2019)