militar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): (adjectiu, nom) /mi.ɫiˈtar/
• Rimes: -aɾ
• Pronúncia(i): (verb)

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí militaris ‎(‘referent al soldat o a la guerra’), segle XIV.

militar inv. ‎(plural militars)

1. Relatiu a l'exèrcit.

• civil

Relatiu a l'exèrcit

• Alemany: Militär (de), militärisch (de)
• Anglès: military (en)
• Àrab: عَسْكَرِيّ‎ (ar)
• Armeni: զինվորական (hy) ‎(zinvorakan)
• Belarús: вае́нны (be) ‎(vaienni)
• Búlgar: вое́нен (bg) ‎(voenen)
• Castellà: militar (es)
• Coreà: 군사의 (ko) ‎(gunsaui)
• Danès: militær (da)
• Eslovac: vojenský (sk)
• Eslovè: vojaški (sl)
• Finès: sotilaallinen (fi)
• Francès: militaire (fr)
• Gallec: militar (gl)
• Georgià: სამხედრო (ka) ‎(sàmkhedro)
• Grec: στρατιωτικός (el) ‎(stratiotikós)
• Grec antic: στρατιωτικός (grc) ‎(stratiōtikós)
• Hindi: जंगी (hi)
• Hongarès: katonai (hu)
• Irlandès: míleata (ga)
• Italià: militare (it)
• Japonès: 軍事的な (ja)
• Kazakh: әскери (kk) ‎(äskerï/askeri)
• Llatí: militaris (la)
• Neerlandès: militair (nl)
• Noruec: militær (no)
• Polonès: wojskowy (pl)
• Portuguès: militar (pt)
• Romanès: militar (ro)
• Rus: вое́нный (ru) ‎(voienni)
• Serbocroat: војни (sh), vojni (sh)
• Suec: militär (sv)
• Txec: vojenský (cs)
• Ucraïnès: воє́нний (uk) ‎(voienni)
• Vietnamita: quân đội (vi)
• Xinès: 軍事 (zh) ‎(军事, jūnshì)

militar m. f. ‎(plural militars)

1. Persona que forma part d'un exèrcit.

Que forma part d'un exèrcit

• Alemany: Soldat (de) m.
• Anglès: soldier (en)
• Búlgar: войни́к (bg) m. ‎(voinik)
• Castellà: militar (es), soldado (es)
• Coreà: 군인 (ko) ‎(gunin)
• Còrnic: souder (kw) m.
• Danès: soldat (da) c.
• Eslovac: vojak (sk) m.
• Eslovè: vojak (sl) m.
• Esperanto: soldato (eo)
• Estonià: sõdur (et)
• Feroès: hermaður (fo) m.
• Finès: sotilas (fi)
• Francès: soldat (fr) m.
• Friülà: soldât (fur) m.
• Gallec: soldado (gl) m.
• Gal·lès: milwr (cy) m.
• Georgià: ჯარისკაცი (ka) ‎(djarískatsi)
• Grec: στρατιώτης (el) m. ‎(stratiotis)
• Grec antic: στρατιώτης (grc) m. ‎(stratiṓtēs)
• Groenlandès: sakkutooq (kl)
• Hebreu: חַיָּל (he) m.
• Hindi: सैनिक (hi) m.
• Hongarès: katona (hu)
• Ídix: סאָלדאַט‎ (yi) m.
• Irlandès: saighdiúir (ga) m.
• Islandès: hermaður (is) m.
• Italià: militare (it), soldato (it) m.
• Japonès: 兵士 (ja)
• Kazakh: әскер (kk) ‎(äsker/asker)
• Kirguís: жоокер (ky) ‎(djooker)
• Letó: kareivis (lv) m.
• Llatí: miles (la) m., bellator (la) m.
• Neerlandès: militair (nl) m.
• Occità: soldat (oc) m.
• Polonès: żołnierz (pl) m., wojak (pl) m.
• Portuguès: soldado (pt) m.
• Quítxua: awqapuri (qu)
• Retoromànic: schuldà (rm) m.
• Romanès: militar (ro) m.
• Rus: во́ин (ru) m. ‎(voin)
• Sànscrit: सैनिक (sa) m.
• Serbocroat: војник (sh), vojnik (sh) m.
• Sicilià: suldatu (scn) m.
• Suahili: askari (sw)
• Suec: soldat (sv) c.
• Tadjik: сарбоз (tg)
• Tagal: kawal (tl)
• Tai: ทหาร (th)
• Tàtar: сугышчы (tt)
• Turc: asker (tr)
• Txec: voják (cs) m.
• Urdú: فوجی‎ (ur) m.
• Uzbek: soldat (uz)
• Vènet: soldà (vec) m.
• Vietnamita: người lính (vi)
• Volapük: soldat (vo)
• Xinès: 兵 (zh) ‎(bīng)

militar intr.

1. Servir en la guerra.
2. Concórrer com a membre actiu en una organització o moviment.

Primera conjugació regular

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: milito, milita, militem

• Síl·labes: mi·li·tar (3)

• Anagrames: Altimir, limitar

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia(i): /mi.liˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ

• Etimologia:

[Adjectiu i nom] Del llatí militāris.

[Verb] Del llatí militāre.

militar inv. ‎(plural militares)

1. militar

• militarismo
• militarizar

militar m. f. ‎(plural militares)

1. militar

• militara

militar ‎(present milito, passat milité, futur militaré)

1. militar

• militancia

• militante

• Síl·labes: mi·li·tar (3)

• Anagrama: limitar

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre militar