moi - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
moi
- jo
Il est aussi fatigué que moi.
Ell està tan fatigat com jo. - mi, jo
«Il y avait en moi autre chose que ma volonté, et cette autre chose avait peur. Je me demandai ce que je pouvais redouter; mon moi brave railla mon moi poltron, et jamais aussi bien que ce jour-là je ne saisis l’opposition des deux êtres qui sont en nous, l’un voulant, l’autre résistant, et chacun l’emportant tour à tour.» (Guy de Maupassant, Sur l’eau, dans La maison Tellier, 1891)
Hi havia en mi alguna cosa més que la voluntat, i aquesta altra cosa era la por. Em preguntava què podia témer el meu jo valent es burlava del meu jo covard, i mai tan bé com aquell dia vaig comprendre l'oposició entre els dos éssers que habiten en nosaltres, l'un disposat i l'altre reticent, i cadascun guanyant l'altre per torns. - em, me
Pardonnez-moi.
Perdoneu-me - meu, meus, meva
C'est un ami à moi.
És un amic meu
C’est un homme à moi
És un home dels meus.
C’est l’opinion de mon père et de moi que je vous exprime.
Això que us explico és l'opinió de mon pare i la meva.
Pronoms personals
| Nombre | Persona | Gènere | Nominatiu(subjecte) | Acusatiu(compl. directe) | Datiu(compl. indirecte) | Locatiu | Ablatiu | Tònic |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Singular | Primera | je, j' | me, m' | à moi | de moi | moi | ||
| Segona | tu | te, t' | à toi | de toi | toi | |||
| Tercera | Masculí 1 | il | le, l' | lui | y, à lui | en, de lui | lui | |
| Femení 1 | elle | la, l' | y, à elle | en, de elle | elle | |||
| Indeterminat | on 2 | en | à soi | de soi | soi | |||
| Reflexiu | – | se, s' | ||||||
| Plural | Primera 3 | nous | nous | à nous | de nous | nous | ||
| Segona 4 | vous | vous | à vous | de vous | vous | |||
| Tercera | Masculí | ils | les | leur | y, à eux | en, d’eux | eux | |
| Femení | elles | y, à elles | en, d’elles | elles | ||||
| Reflexiu | – | se, s' | à soi | de soi | soi | |||
| 1) Antigament usat com a segona persona del singular majestàtic. 2) També usat col·loquialment com a primera persona del plural. 3) Antigament usat com a primera persona del singular majestàtic. 4) La segona personal del plural també s’usa en singular com a tractament de cortesia. |
moi
- molt
Canta moi ben. ― Canta molt bé.
Síl·labes: 1
Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre moi
Pronúncia (AFI): /ˈmɔ.i/
moi
- nominatiu i vocatiu viril plural de mój
- Síl·labes: mo·i (2)