moral - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -al
• Homòfon: mural ‎(oriental)
• Etimologia: Del llatí moralis, segle XIV, derivat de mos ‎(«llei no escrita comunament acceptada per tradició»).

moral f. ‎(plural morals)

1. Conjunt de normes ètiques que determinen què està bé i què està malament en un grup social.
   Els valors morals són superiors als materials.
2. Norma de conducta creada individualment a partir de les pròpies experiències i creences apreses per la interacció amb l'entorn.
   Fracassar em va servir de lliçó moral.
3. Estat d'ànim que et permet fer coses de bon grat.
   Em van demanar diners i no vaig tenir moral per negar-m'hi.
   La seva visita li va aixecar la moral.

• ètica
• advertència, escarment, exemple, lliçó, moralitat, reflexió
• ànim

moral inv. ‎(plural morals)

1. Relatiu als principis ètics del bé i el mal.
2. Conforme als estàndards de bons costums, segons la pròpia consciència o un judici ètic.

• Síl·labes: mo·ral (2)

• Anagrames: molar, orlam

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: GDLC, DCVB

• Pronúncia: /ˈmɒrəl/ àudio (EUA) ⓘ

moral ‎(comparatiu more moral, superlatiu most moral)

1. moral

moral ‎(plural morals)

1. moral

• Pronúncia(i): /moˈɾal/
• Rimes: -al

moral f. ‎(plural morales)

1. moral

moral inv. ‎(plural morales)

1. moral

• Síl·labes: mo·ral (2)