munt - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -unt
• Etimologia: Variant de mont, del llatí monte(m), per neutralització en l’ús proclític freqüent en topònims, segle XIV.

munt m. ‎(plural munts)

1. Forma alternativa de mont ‎(‘muntanya’).
2. (per extensió) Pila de coses (coses que s'apilen fent forma de muntanya).
3. (per extensió) Gran quantitat de coses o persones.

• amuntegar

munt

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de muntar.

• Síl·labes: 1

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Etimologia: Del llatí mentha.

munt f.

1. menta

• lipbloemenfamilie

• akkermunt

• Article corresponent a la Viquipèdia en neerlandès