pany - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: PANY

• Pronúncia(i): /ˈpaɲ/ⓘ
• Rimes: -aɲ
• Etimologia: Del llatí pannus ‎(‘tros de tela’), segle XIII. Més endavant va passar a designar altres superfícies: pany de paret ‎(literalment ‘tros de paret’) o pany de porta ‎(literalment ‘làmina de la porta’).

pany m. ‎(plural panys)

1. Mecanisme de metall incorporat a portes i calaixos per controlar llur tancament i obertura.
2. Paret d'un edifici.
3. Falda de roba, com el d'una capa.
4. Faldó d'una camisa.
5. Fulla d'or, o de plata.
6. cortina
7. Part d'una arma de foc que serveix per a disparar-la.
8. cadenat
9. En els molins de farina, bastidor amb la seva comporta de bronze que dóna pas a l'aigua que fa moure el rodet.
10. forrellat
11. (antic) piga, taca

• despanyar

De portes i calaixos

• Alemany: Schloss (de) n.
• Anglès: lock (en)
• Castellà: cerraja (es), llave (es), cerradura (es)
• Eslovac: zámka (sk) f., zámok (sk) m.
• Esperanto: seruro (eo)
• Francès: serrure (fr), verrou (fr)
• Italià: serratura (it)
• Llatí: sera (la)
• Llengua de signes catalana: PANY (csc)
• Polonès: zamek (pl) m.
• Portuguès: fechadura (pt) f.
• Rus: за́мок (ru) m. ‎(zàmok)

Faldó de la camisa

• Castellà: pañal (es)

• Llatí: pendens subuculae pars

• Castellà: paño ‎(‘drap’)

• Síl·labes: 1

• Anagrama: nyap

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.