pausa - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ˈpaw.zə/, occidental /ˈpaw.za/
• Etimologia: Del llatí pausa, segle XIV.

pausa f. ‎(plural pauses)

1. Aturada en el temps d'un procés dinàmic amb possibilitat de poder reprendre'l un cop finalitzada.

• descans, parada, parèntesi, suspensió

pausa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pausar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pausar.

• Síl·labes: pau·sa (2)

• Anagrama: saupa

• Pronúncia(i):

Peninsular: /ˈpau.sa/

Americà: alt /ˈpa(u).sa/, baix /ˈpau.sa/

• Rimes: -ausa

pausa f. ‎(plural pausas)

1. pausa

pausa

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb pausar

• Síl·labes: pau·sa (2)