pebre - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ɛbɾe
• Etimologia: Del llatí piperem, del grec antic πέπερι ‎(péperi, ‘pebre medicinal’), d’una llengua indoària transmissora del comerç amb l’Índia, del sànscrit पिप्पलि ‎(pippali, ‘pebre llarg’), segle XIII.

pebre m. ‎(plural pebres)

1. Fruit del pebrer amb diferents usos alimentaris: cru, frit o en pols com a condiment picant o dolç.

• allipebre

• empebrar

• pebrada

• pebràs

• pebre blanc

• pebre bo

• pebre bord

• pebre llarg

• pebre negre

• pebre roig

• pebrella

• pebrer

• pebrera

• pebret

• pebreta

• pebrina

• pebrot

• salpebre

• Castellà: pebre

Traduccions

• Afrikaans: peper (af)

• Alemany: Pfeffer (de) m.

• Anglès: pepper (en)

• Àrab: فِلْفِل‎ (ar) m.

• Basc: piperra (eu)

• Bengalí: মরিচ (bn)

• Castellà: pimienta (es) f.

• Coreà: 고추 (ko) ‎(gochu)

• Danès: peber (da) n.

• Eslovac: korenie (sk) n., piepor (sk) m.

• Eslovè: poper (sl) m.

• Feroès: pipar (fo) n.

• Francès: poivre (fr) m.

• Gallec: pimenta (gl) f.

• Hebreu: פִּלְפֵּל (he) m.

• Italià: pepe (it) m.

• Kurd: filfil (ku)

• Llatí: piper (la) n.

• Maltès: bżar (mt) m.

• Neerlandès: peper (nl) m.

• Noruec: pepper (no) n.

• Occità: pebre (oc)

• Polonès: pieprz (pl) m.

• Portuguès: pimenta (pt) f.

• Quítxua: piminta (qu)

• Retoromànic: paiver (rm) m., peiver (rm) m.

• Romanès: piper (ro) m.

• Rus: пе́рец (ru) m. ‎(pérets)

• Sànscrit: मरीचम् (sa) m.

• Sard: pibere (sc)

• Serbocroat: бибер (sh), biber (sh)

• Sicilià: pipi (scn)

• Suec: peppar (sv) c.

• Txec: pepř (cs) m.

• Urdú: مرچ‎ (ur) m.

• Xinès: 胡椒 (zh) ‎(hújiāo)

• Síl·labes: pe·bre (2)

• Anagrama: prebe

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

• Pronúncia(i):

Peninsular: \ˈpe.βɾe\

Americà: alt /ˈpe.bɾe/, baix \ˈpe.βɾe\

• Rimes: -ebɾe
• Etimologia: Del català pebre.

pebre m. f. ‎(plural pebres)

1. salsa pebrada
2. pebre

• pimienta

• Síl·labes: pe·bre (2)