pica - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: picà

• Pronúncia(i): oriental /ˈpi.kə/, occidental /ˈpi.ka/
• Rimes: -ika
• Etimologia: Del verb picar.
• Etimologia: Medicina: del llatí pica ‎(‘garsa’).

pica f. ‎(plural piques)

1. Llança llarga composta d'un bastó llarg amb un ferro petit i punxegut al capdamunt.
2. Peça gran regularment de pedra, còncava i fonda, en la que cau o s'hi tira aigua per diferents usos o en la que raja aigua de les fonts.
3. aigüera
4. (jocs, plural) Coll de la baralla de cartes francesa representat per la punta d’una llança (♠).
5. (jocs) Carta d’un dels quatre colls de la baralla francesa.
6. Pic, cim d'una muntanya.

• pica baptismal
• pica beneitera

Colls de la baralla francesaen català
cors	diamants	piques	trèvols

Carta de la baralla francesa

• Albanès: maç (sq) m.
• Alemany: Pik (de) n.
• Anglès: spade (en)
• Àrab: الْبَسْتُونِيّ (ar) m.
• Armeni: ագռավ (hy) ‎(agrav)
• Búlgar: пика (bg) f. ‎(pika)
• Castellà: pica (es)
• Coreà: 스페이드 (ko) ‎(seupeideu)
• Danès: spar (da) c.
• Feroès: spaðari (fo) m.
• Finès: pata (fi)
• Francès: pique (fr)
• Gallec: pica (gl) f.
• Georgià: ყვავი (ka) ‎(kvavi)
• Grec: μπαστούνι (el) n. ‎(bastuni)
• Hongarès: pikk (hu)
• Indonesi: sekop (id)
• Irlandès: spéireata (ga) m.
• Islandès: spaði (is) m.
• Italià: picche (it)
• Japonès: スペード (ja) ‎(supēdo)
• Kazakh: қарға (kk) ‎(qarğa/kharga)
• Macedoni: пик (mk) m.
• Maltès: spadi (mt)
• Noruec: spar (no) m.
• Polonès: pik (pl) m.
• Portuguès: espada (pt) f.
• Romanès: pică (ro) f.
• Rus: пи́ка (ru) f. ‎(pika)
• Suahili: shupaza (sw)
• Suec: spader (sv) c.
• Tai: โพดำ (th)
• Turc: maça (tr)
• Txec: pik (cs) m.
• Xinès: 黑桃 (zh) ‎(hēitáo)

pica f. ‎(plural piques)

1. (medicina) Al·lotriofàgia, perversió del gust consistent en el desig d'ingerir substàncies no comestibles.

pica

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de picar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb picar.

• Síl·labes: pi·ca (2)

• Anagrames: capi, capí

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

• Pronúncia (AFI): /ˈpaɪkə/

• Etimologia: Del llatí pica.

pica ‎(comptable i incomptable, plural picas)

1. pica (al·lotriofàgia)

• Pronúncia(i):

Peninsular: /ˈpi.ka/

Americà: alt /ˈpi.k(a)/, baix /ˈpi.ka/

• Rimes: -ika
• Etimologia: Del verb picar.
• Etimologia: (Medicina) Del llatí pica.

pica f. ‎(plural picas)

1. pica (llança, recipient, carta)

• poner una pica en Flandes, empresa difícil

Colls de la baralla francesaen castellà
corazones	diamantes	picas	tréboles

pica f. ‎(plural picas)

1. (medicina) pica

pica

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb picar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb picar

• [2] (voseo) picá

• Síl·labes: pi·ca (2)

• Anagrames: capi, pací

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pica

• Pronúncia (AFI): /ˈpiː.ka/, /ˈpiː.kaː/

pīca f. ‎(genitiu pīcae)

1. garsa

1a declinació -a, -ae

pica f. ‎(ciríl·lic пица, plural pice)

1. pizza