pregon - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /pɾəˈɣon/, occidental /pɾeˈɣon/
• Rimes: -on
• Etimologia: Del català antic preon amb consonant antihiàtica, segle XIV, de l’antic *prevon, del llatí profundus. Doblet del semicultisme profund.

pregon m. ‎(femení pregona, plural masculí pregons, plural femení pregones)

1. Que té el fons, o que està a un nivell, allunyat de la superfície.
   «Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla, / trobaràs un indret verd i pregon / com mai més n'hagis trobat al món.» (Joan Maragall, La fageda d'en Jordà)

• abismal, fondo, insondable, profund

pregon

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pregonar.

• pregono, pregone, pregoni

• Síl·labes: pre·gon (2)

• Heterograma de 6 lletres (egnopr)

• Anagrama: prengo

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot