primavera - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /pɾi.məˈβe.ɾə/ⓘ, (gironí) /pɾi.məˈβɛ.ɾə/ |
|---|---|
| balear /pɾi.məˈve.ɾə/ | |
| Occidental: | nord-occidental /pɾi.maˈβe.ɾa/ |
| valencià /pɾi.maˈve.ɾa/, /pɾi.maˈβe.ɾa/ |
- Rimes: -eɾa
- Etimologia: Del llatí vulgar *prīma vēra (literalment ‘començament de la primavera’), de prīmus (‘primer’) i vēra plural de vēr (‘primavera’) interpretat com a femení, segle XIV. En protoromanç, *prīmavēra es va estendre a tota l’estació desplaçant verānus a l’estiu.
primavera f. (plural primaveres)
- Estació de l'any entre l'hivern i l'estiu i que en l'hemisferi nord coincideix amb la floració.
- Època de bonança i plenitud.
Està a la primavera de la seva vida. - Els anys que té una persona jove.
Tenia quinze primaveres. - (ornitologia) bec d'alena
- (ornitologia) mallerenga carbonera
- (ornitologia) mallerenga petita
- (botànica) prímula
Estació de l'any
Friülà: primevere (fur) f.
Grec antic: ἔαρ (grc) n. (éar)
Kurd: bihar (ku)
Llengua de signes catalana: PRIMAVERA (csc)
Mapudungu: pewü (arn)
Retoromànic: primavaira (rm) f.
Xhosa: intwasahlobo (xh)
Síl·labes: pri·ma·ve·ra (4)
Pronúncia(i):
Peninsular: \pɾi.maˈβe.ɾa\
Americà: alt /p(ɾi).maˈbe.ɾa/, baix \pɾi.maˈβe.ɾa\
- Rimes: -eɾa
- Etimologia: Del llatí prīma vēra.
primavera f. (plural primaveras)
| Estacions de l’any | 1 | 2 | 3 | 4 |
|---|---|---|---|---|
| invierno | primavera | verano | otoño |
Síl·labes: pri·ma·ve·ra (4)
Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre primavera
Pronúnciaⓘ: /pri.maˈvɛː.ra/
primavera f. (plural primavere)
una rondine non fa primavera - una flor no fa estiu
Síl·labes: pri·ma·vè·ra (4)