prompte - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /ˈpɾɔm.tə/ⓘ |
|---|---|
| balear /ˈpɾɔm.tə/, /ˈpɾom.tə/ | |
| Occidental: | nord-occidental /ˈpɾɔm.te/, valencià /ˈpɾom.te/ |
- Rimes: -omte
- Homòfon: prompta (oriental)
- Etimologia: Del llatí prōmptus (‘disposat, manifest’), participi de prōmō (‘donar a conèixer, revelar’), segle XIV.
prompte m. (femení prompta, plural invariable promptes)
- Que està disposat, preparat per a una acció, per a fer alguna cosa.
- Que fa una cosa sense retard, en poc temps, ràpidament.
prompte