quitar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: quità
• Etimologia: Del llatí quietus.

quitar trans., pron. ‎(pronominal quitar-se)

1. Perdonar un deute econòmic (fer quiti).
2. El deutor, liquidar un deute econòmic.
3. Aconseguir la llibertat d'algú mitjançant un pagament.
4. Aconseguir allò que prèviament s'havia empenyorat pagant la quantia estipulada.

Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

• condonar

• rescabalar, compensar

• pagar

• recuperar

• quitança

perdonar un deute econòmic

• Síl·labes: qui·tar (2)

• Heterograma de 6 lletres (aiqrtu)

• Anagrames: quartí, quirat, quitrà

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia(i):

Peninsular: /kiˈtaɾ/

Americà: alt /k(i)ˈtaɾ/, baix /kiˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí medieval quito.

quitar ‎(present quito, passat quité, futur quitaré)

1. llevar, prendre
   «El cáncer me quitó cosas materiales: una pierna, un pulmón, un trozo de hígado, pero me dio a conocer muchas otras cosas que jamás podría haber averiguado solo.» (Espinosa, Albert. El mundo amarillo. 2010. Grijalbo, 2008.)
   El càncer em va prendre coses materials: una cama, un pulmó, un tros de fetge, però em va fer conèixer moltes altres coses que jo tot sol mai no hauria descobert.

• Síl·labes: qui·tar (2)

• Heterograma de 6 lletres (aiqrtu)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre quitar