re - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): (nom) /ˈre/
• Rimes: -e
• Pronúncia(i): (pronom) oriental /ˈrɛ/, occidental /ˈre/
• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Nom: de l'himne «ut queant laxis resonare fibris»
• Etimologia: Pronom: del llatí rem, acusatiu de rēs, segle XII. Usat inicialment com a cas oblic amb valor de complement, es va unificar aviat amb el cas recte canviant la pronúncia a la corresponent al nominatiu amb alguna vacil·lació.

re m. ‎(plural res)

1. Segona nota de l'escala musical.

re

1. (col·loquial, central, nord-occidental) Forma alternativa de res.

• Anagrames: er (alfagrama), Er (revers)

• Pronúncia (AFI): /reː/

rē

1. ablatiu singular de rēs