secta - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ɛkta
• Etimologia: Del llatí secta, de sectus, participi de secō ‎(‘seguir’), segle XIV.

secta f. ‎(plural sectes)

1. Comunitat que segueix una doctrina religiosa o filosòfica minoritària que s’aparta de la majoritària o establerta.

Traduccions

• Albanès: sekt (sq) m.

• Alemany: Sekte (de) f.

• Anglès: sect (en)

• Àrab: فِرْقَة‎ (ar) f.

• Armeni: աղանդ (hy) ‎(akhand)

• Belarús: сэ́кта (be) f. ‎(sekta)

• Búlgar: се́кта (bg) f. ‎(sekta)

• Castellà: secta (es) f.

• Coreà: 종파 (ko) ‎(jongpa)

• Danès: sekt (da) c.

• Eslovac: sekta (sk) f.

• Eslovè: sekta (sl) f.

• Esperanto: sekto (eo)

• Estonià: sekt (et)

• Finès: lahko (fi)

• Francès: secte (fr) f.

• Gallec: seita (gl) f.

• Georgià: სექტა (ka) ‎(sekta)

• Grec: αίρεση (el) f. ‎(éressi)

• Grec antic: αἵρεσις (grc) f. ‎(haíresis)

• Hebreu: כַּת‎ (he) f.

• Hindi: मज़हब (hi) m.

• Hongarès: szekta (hu)

• Ídix: סעקטע‎ (yi) f.

• Indonesi: sekte (id)

• Islandès: sértrúarsöfnuður (is) m.

• Italià: setta (it) f.

• Japonès: 宗派 (ja)

• Kazakh: секта (kk) ‎(sekta)

• Kirguís: секта (ky) ‎(sekta)

• Letó: sekta (lv) f.

• Lituà: sekta (lt) f.

• Llatí: cultus (la) m.

• Neerlandès: sekte (nl) f.

• Noruec: sekt (no) m.

• Polonès: sekta (pl) f.

• Portuguès: seita (pt) f.

• Romanès: sectă (ro) f.

• Rus: се́кта (ru) f. ‎(sekta)

• Serbocroat: секта (sh), sekta (sh) f.

• Suec: sekt (sv) c.

• Turc: mezhep (tr)

• Txec: sekta (cs) f.

• Ucraïnès: се́кта (uk) f. ‎(sekta)

• Uzbek: mazhab (uz)

• Vietnamita: giáo phái (vi)

• Xinès: 宗派 (zh) ‎(zōngpài)

• Síl·labes: sec·ta (2)

• Anagrames: actes, cesta, escat, estac, secat

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB