superior - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí superior, segle XVII. Doblet del patrimonial sobirà.

superior inv. ‎(plural superiors)

1. D'un nivell més alt.
2. Més perfecte.

• alt, elevat
• excel·lent

superior m. f. ‎(plural superiors)

1. Persona situada jeràrquicament per sobre i amb poder.

• amo, cabdill, cacic, cap, capitost, patró, senyor
• cap, director, encarregat, gerent, patró, president, propietari, responsable

superior m. ‎(plural superiors, femení superiora)

1. Persona responsable d’una congregació o comunitat religiosa.

• Síl·labes: su·pe·ri·or (4)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: superior

• Pronúncia (AFI): /suːˈpɪəri.ə(r)/

• Etimologia: Del llatí superior.

superior ‎(no comparable)

1. superior (en dignitat)

• Pronúncia(i):

Peninsular: /su.peˈɾjoɾ/

Americà: alt /su.p(e)ˈɾjoɾ/, baix /su.peˈɾjoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí superior.

superior inv. ‎(plural superiores)

1. superior

superior m. f. ‎(plural superiores)

1. superior

• Síl·labes: su·pe·rior (3)

• Pronúncia (AFI): /sʊˈpɛ.rɪ.ɔr/

• Etimologia: Derivat de superus.

**superior m., f., superius n.

1. superior
   Superior domus ― La part superior de l'habitatge.
2. anterior, precedent
   Superius bellum Punicum. ― L'anterior guerra contra els cartaginesos.
3. el més vell
   Superior Dionisus ― Dionís el vell
   Omnes superioris aetatis. ― Tots aquells d'edat més avançada.

Tercera declinació, variant comparatiu.