tapa - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: tapà

Tapa d'una capseta de pastilles

• Pronúncia(i): oriental /ˈta.pə/, occidental /ˈta.pa/
• Rimes: -apa
• Etimologia: Del gòtic *tappa. Doblet de tap. En gastronomia és un manlleu del castellà tapa, segle XIV.

tapa f. ‎(plural tapes)

1. Peça d'un recipient o envàs que serveix per tancar o segellar i evitar que el contingut del recipient es vessi o s'espargeixi.
2. Mos o aperitiu servit en petites racions.

Peça

• Anglès: lid (en)
• Castellà: tapa (es)
• Francès: couvercle (fr)

tapa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tapar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tapar.

• Síl·labes: ta·pa (2)

• Anagrames: àpat, apta

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

tapa ‎(genitiu tavan)

1. costum, hàbit, manera de fer

• Per a més informació vegeu l'entrada al Kielitoimiston sanakirja sobre tapa