tema - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: TEMA

• Pronúncia(i): (nom) oriental /ˈte.mə/ⓘ, (gironí) /ˈtɛ.mə/, occidental /ˈte.ma/
• Pronúncia(i): (verb)

• Rimes: -ema
• Homòfon: témer ‎(central)
• Etimologia: Del llatí thema, del grec antic θέμα ‎(théma), de τῐ́θημῐ ‎(títhēmi, ‘posar’), segle XVI.

tema m. ‎(plural temes)

1. Assumpte de què tracta una obra o discurs.
2. (lingüística) Part de l'oració que conté informació ja sabuda per l'interlocutor.
3. (col·loquial) Droga o relacions amoroses.
4. Lliçó d'un temari.
5. Melodia que serveix com a base d'una composició més llarga.

• arrel, radical
• assumpte, matèria, qüestió
• assumpte, motiu
• assumpte, objecte
• contingut

Part de l'oració

• Castellà: tema (es)

Droga, col·loquial

• Castellà: tema (es)

Lliçó d'un temari

• Castellà: tema (es)
• Llengua de signes catalana: TEMA (csc)

tema

1. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb témer.
2. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb témer.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb témer.

• Síl·labes: te·ma (2)

• Anagrames: mate, meta

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat, Optimot

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: tema

tema

1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de temere
2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de temere
3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de temere
4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de temere