tendo - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Pronúncia (AFI): /ˈtɛn.dɔ/
Etimologia: Verb: de l'arrel protoindoeuropea *ten- («estirar, desplegar»). Nom: neologisme creat des del verb en llatí clàssic i prenent com a paral·lel per a la seva declinació el terme en grec antic τένοντας ‎(ténontas).

**tendō ‎(1a present?), tendis ‎(2a present), tendere ‎(infinitiu), tetendī ‎(perfet), tentum ‎(supí)

estendre, desplegar
Praetorium tendere.
Muntar la tenda del pretor.
estirar, allargar
Tendere manum ad caelum.
Estirar les mans cap al cel.
posar, col·locar
Tendere insidias aliqui.
Posar paranys a algú.
oferir
Ad legatos supplices manus tendunt.
Van oferir als legats les seves mans suplicants.
adreçar, tendir
Tendere cursum...
La ruta tendia vers...
Tendere ad dominum iter.
Adreçar-se al seu amo.
tendir, tenir com a objectiu
Captae civitati leges imponere tendent.
Tenen com a objectiu imposar les lleis en les ciutats capturades.

tendo m. ‎(genitiu tendinis)

3a declinació -, -is (tema cons.)