testa - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Pronúncia(i): oriental /ˈtes.tə/, occidental /ˈtes.ta/
Rimes: -esta
Etimologia: Del llatí testa, originalment «tapadora de terrissa» i en llatí tardà «crani, cap», segle XIII.

testa f. ‎(plural testes)

Cap d'una persona o animal.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca / al cel, enorme, la embanyada testa [...] (La vaca cega, Joan Maragall)
Part anterior, frontal, d'una cosa.
Tap o part anterior de les bótes i barrils.
Mena de closca que cobreix el cos de les garoines.

tenir testa de ferro [1] (infatigable en l'estudi)

testa f. ‎(plural testes)

testa

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de testar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb testar.

Peninsular: septentrional /ˈtes.ta/, meridional /ˈteh.ta/

Americà: alt /ˈtes.t(a)/, baix /ˈteh.ta/

testa f. ‎(plural testas)

testa

tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb testar
segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb testar

[2]: (voseo) testá
Síl·labes: tes·ta (2)
Anagrames: tetas, tetás
Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre testa
Pronúnciaⓘ: /ˈtɛ.sta/
Etimologia: Del llatí testa.

testa f. ‎(plural teste)

capo
Síl·labes: tè·sta (2)
Article corresponent a la Viquipèdia en italià
Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre testa
Pronúncia (AFI): /ˈtɛs.ta/
Etimologia: Incerta, de tosta ‎(‘torrada’) o d’una arrel doblet de texō ‎(‘teixir, construir’).

testa f. ‎(genitiu testae)

testa