tirar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Oriental:	/tiˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /tiˈɾa/
valencià /tiˈɾaɾ/, /tiˈɾa/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: tirà
Etimologia: D'origen incert, segle XII, però probablement del llatí vulgar *tirare, format sobre el pàrtic tir- ‎(‘fletxa’).

tirar trans., intr., pron. ‎(pronominal tirar-se)

Fer força cap a si per portar algun pes.
Els cavalls tiren el carro. Tirar l'aigua del pou.
1. Atraure.
2. (pronominal, vulgarisme) Copular.
Traçar una línia.
Tirar una perpendicular.
Estampar, imprimir.
Prendre una direcció determinada.
Tirar a la dreta.
Durar alguna cosa o mantenir-se sense decaure.
El malalt va tirant.
Inclinar el cos, moure una part del cos.
Estendre una cosa sobre una altra, tapar-la.
Llançar amb la mà alguna cosa.
Deixar anar una cosa dins d'una altra.
Tirar sal a l'olla. Tirar vi a la bóta. Tirar llenya al foc.
Disparar un arma de foc o un artifici de pólvora.
(esports de pilota) llançar
(beisbol) Enviar, un defensor, la pilota a un company d'equip per eliminar un corredor.
(petanca, botxes) Llançar una bola contra la bola contrària més pròxima al bolig amb l'objectiu d'allunyar-la'n.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... tirat
			havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... tirar
	vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... tirat
passat anterioro perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... tirat
vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
	vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... tirat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... tirat
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... tirar
vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... tirat
haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... tirat
	haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anteriorperifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... tirat
vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: tiro, tira, tirem

Deixar anar una cosa dins d'una altra

Disparar

Anglès: fire (en), shoot (en)
Castellà: tirar (es), disparar (es)
Francès: tirer (fr)
Llengua de signes catalana: DISPARAR (csc)
Síl·labes: ti·rar (2)
Anagrames: trair, triar
Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: tirar
Pronúncia(i):

Peninsular: /tiˈɾaɾ/

Americà: alt /t(i)ˈɾaɾ/, baix /tiˈɾaɾ/

tirar trans., intr., pron. ‎(pronominal tirarse, present tiro, passat tiré, futur tiraré)