toia - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Pronúncia(i):

Oriental:	/ˈtɔ.jə/
Occidental:	nord-occidental /ˈtɔ.ja/
valencià /ˈtɔ.ja/, /ˈtɔ.jɔ/

Rimes: -ɔja
Etimologia: Potser del gascó toja ‎(‘ginesta’), segle XVI.

toia f. ‎(plural toies)

Ram de flors, conjunt de diverses flors o herbes especialment oloroses que, ordenades, col·locades i lligades, serveixen al delit de l'olfacte i de l'adornament.

(arcaismes) toya
Síl·labes: to·ia (2)
Anagrames: atio, iota, oiat
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.