toll - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
Toll en un camí
- Pronúncia(i): /ˈtoʎ/
- Rimes: -oʎ
- Etimologia: Probablement d'un hispanocèltic *tullo-, del protocèltic *tullos (‘clot, forat’), segle XIV. Cognat de l’aragonès tollo, asturià tollu, gallec tola (‘safareig’). Compareu amb l’irlandès toll, gal·lès twll i bretó toull.
toll m. (plural tolls)
- Clot, natural o artificial, on hi ha aigua acumulada.
- En un riu, indret on l'aigua té una profunditat més gran que la mitjana i té poc moviment.
- Un clot natural, ple d'aigua que s'aprofita per a rentar roba.
- Petita quantitat d'aigua o d'un altre líquid escampada per terra, generalment de poca profunditat.
- (clot amb aigua acumulada) aigüerol, bassa, bassal, bassinyol, bassiol, bassiot, bassol, bassot, pèlec
- (en un riu) gorg, gorja
- (per rentar roba) safareig
Petita quantitat d’aigua per terra