tort - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): /ˈtɔrt/
• Rimes: -ɔɾt
• Etimologia: De tòrcer, segle XIV.

tort m. ‎(femení torta, plural masculí torts, plural femení tortes)

1. Desviat o torçat.
2. (valencià, balear, nord-occidental) borni

• tortejar

tort m. ‎(plural torts)

1. Perjudici, malifeta o dany, causat sense justificació.
2. (peixos, arcaisme) Forma alternativa de tord.

Perjudici

• Alemany: Schaden (de)
• Anglès: harm (en)
• Castellà: entuerto (es) m.
• Francès: préjudice (fr) m.

tort

1. (eivissenc) Participi masculí singular del verb tòrcer.

• Síl·labes: 1

• Anagrama: trot (revers)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia (AFI): britànic /tɔːt/, americà /tɔɹt/

• Etimologia: (pendent)

tort ‎(plural torts)

1. tort, greuge

tort m. ‎(plural torts)

1. Tort (dany).
2. Errada (error).