totxo - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /ˈtɔ.t͡ʃu/ |
|---|---|
| balear /ˈtɔ.t͡ʃo/, /ˈtɔ.t͡ʃu/ | |
| Occidental: | /ˈto.t͡ʃo/ |
- Etimologia: De l'aragonès tocho (‘bastó de pastor’), d’origen incert, onomatopeic, preromà o llatí vulgar, segle XIV.
totxo m. (plural totxos)
- Maó gruixut.
Aquest edifici, originàriament d'estil gòtic i modernament reformat amb totxos...[1] - Llibre de moltes pàgines.
Sobre la llefiscosa taula hi havia quatre totxos descomunals d'una enciclopèdia .[2] - Cosa feixuga o voluminosa.
Maó gruixut
- Anglès: brick (en)
- Castellà: ladrillo (es) m.
- Francès: brique pleine (fr) f.
- Gallec: ladrillo (gl) m.
- Italià: mattone (it) m.
- Llatí: later (la) m.
- Occità: brica (oc) f.
- Portuguès: tijolo (pt) m.
- Romanès: cărămidă (ro) f.
- Suec: tegel (sv) n.
totxo m. (plural totxos, femení totxa)
- Persona amb poca capacitat d'enteniment.
Ets un totxo, un ximple! j Que n'és de difícil fugir de la vanitat de la lluita, de l'ambició de figurar![3]
Persona de poc enteniment
Síl·labes: tot·xo (2)
Article corresponent a la
Viquipèdia