tripijoc - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ɔk
• Etimologia: Possiblement una combinació de trepar ‎(‘saltironar’) i joc, segle XIX. Joan Amades ho explica com un joc de pilota triple, amb tres partides alhora o bé un jugador en tres partides simultànies.[1]

tripijoc m. ‎(plural tripijocs)

1. Situació embolicada i sovint també compromesa.
2. Astúcia amb un objectiu il·lícit.

• Síl·labes: tri·pi·joc (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

1. ↑ Amades, Joan. «Carrer del Gínjol: El tripijoc». A: Històries i llegendes de Barcelona. vol. II. Barcelona: Edicions 62, 1984. →ISBN.