trona - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ɔna
• Etimologia: Del llatí tribūna ‎(‘púlpit’) per encreuament amb thronus ‎(‘tron’), segle XV. Doblet de tribuna.

trona f. ‎(plural trones)

1. Plataforma elevada d'una església destinada a predicar o llegir les escriptures.
2. Cadira alta i amb braços pels nadons.
3. Barret de copa alta.
4. Carbonat àcid de sodi, Na3H(CO3) 2·2H2O

• (plataforma elevada) púlpit

Cadira alta amb braços pels nadons

trona

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tronar.

• Síl·labes: tro·na (2)

• Anagrames: atron, notar, orant, ornat, torna, tornà

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot