trumfa - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: trumfà

Català

[modifica]

• Pronúncia(i): oriental /ˈtɾuɱ.fə/, occidental /ˈtɾuɱ.fa/
• Etimologia: De trufa.

Nom

[modifica]

trumfa f. ‎(plural trumfes)

1. (septentrional, gironí, andorrà, pallarès, ribagorçà) patata

Derivats

[modifica]

• trumfo

Verb

[modifica]

trumfa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trumfar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trumfar.

Miscel·lània

[modifica]

• Síl·labes: trum·fa (2)
• Heterograma de 6 lletres (afmrtu)
• Anagrames: furtam, trufam

Vegeu també

[modifica]

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB