turba - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ˈtur.bə/, occidental /ˈtuɾ.ba/
• Etimologia: Cultisme del llatí turba, del grec antic τύρβη ‎(týrbē, ‘aldarull’), segle XIX.

turba f. ‎(plural turbes)

1. gentalla, gernació

• Síl·labes: tur·ba (2)

• Anagrama: bruta

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia(i): \ˈtuɾ.βa\

• Rimes: -uɾba

• Etimologia: Del llatí turba.

turba f. ‎(plural turbas)

1. torba
2. turba, turbamulta

• Síl·labes: tur·ba (2)

• Pronúncia (AFI): /ˈtʊr.ba/

• Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)twer- («voltar, remoure»).

turba f. ‎(genitiu turbae)

1. disputa, querella
2. avalot, tumult, manifestació
3. multitud

1a declinació -a, -ae