verdader - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
Català
[modifica]
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /bər.dəˈðe/ⓘ, balear /vəɾ.ðəˈðe/ |
|---|---|
| Occidental: | nord-occidental /ber.ðaˈðe/ |
| valencià /veɾ.ðaˈðeɾ/, /beɾ.ðaˈðeɾ/ |
- Rimes: -e(ɾ)
- Etimologia: Del català antic verdat, del llatí vēritāte(m), segle XIII. Doblet de veritat.
Adjectiu
[modifica]
verdader m. (femení verdadera, plural masculí verdaders, plural femení verdaderes)
- Sinònim de veritable.
Miscel·lània
[modifica]
- Síl·labes: ver·da·der (3)
Vegeu també
[modifica]