vinga - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /ˈbiŋ.ɡə/, balear /ˈviŋ.ɡə/ |
|---|---|
| Occidental: | nord-occidental /ˈbiŋ.ɡa/ |
| valencià /ˈviŋ.ɡa/, /ˈbiŋ.ɡa/ |
- Rimes: -iŋɡa
- Etimologia: (pendent)
vinga
- (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb venir.
- (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb venir.
- (occidental) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb venir.
vinga
- Incitació a moure’s, a l’acció, a canviar d’actitud.