violeta - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

Peninsular: /bjoˈle.ta/

Americà: alt /bjoˈle.t(a)/, baix /bjoˈle.ta/

• Rimes: -eta
• Etimologia: Del llatí violeta.

violeta f. ‎(plural violetas)

1. Bot. (Viola odorata L.)[1] Viola d'olor

• [1]: violeta común, violeta de jardín

• erudito a la violeta

• Síl·labes: vio·le·ta (3)

• Heterograma de 7 lletres (aeilotv)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre violeta

1. ↑ Font Quer, Pío. «176. VIOLETA». A: Plantas medicinales - El Dioscórides renovado (en castellà). 2002. Barcelona: Península, 1999, 288-289. →ISBN.